Ahir a la nit vaig anar a veure aquesta pelicula d'un director de cinema iraní anomenat Abbas Kiarostami. L'argument és molt simple: la relació entre un escriptor anglès i una galerista d'art francesa.
Parla de la guerra de sexes i de la diferent forma de veure les coses entre un home i una dona. La vida es veu de diferent manera segons si els observadors ubicats en sistemes de referència diferents, mesuran valors diferents de la realitat. Però quina realitat és la veritable?.Tota aquesta filosofada és una reflexió sobre el matrimoni prenent com excusa l'art. Què és millor l'original o la còpia?. Quin punt de vista és el real, el de l'home o el de la dona?. Quina és la relació original, la dels primers anys o la relació assolida a la maduresa de la vida?. És com entrar en un "bucle" infinit del qual mai es pot sortir.
Realment feia temps que no veia una pelicula tant avorrida.
Parla de la guerra de sexes i de la diferent forma de veure les coses entre un home i una dona. La vida es veu de diferent manera segons si els observadors ubicats en sistemes de referència diferents, mesuran valors diferents de la realitat. Però quina realitat és la veritable?.Tota aquesta filosofada és una reflexió sobre el matrimoni prenent com excusa l'art. Què és millor l'original o la còpia?. Quin punt de vista és el real, el de l'home o el de la dona?. Quina és la relació original, la dels primers anys o la relació assolida a la maduresa de la vida?. És com entrar en un "bucle" infinit del qual mai es pot sortir.
Realment feia temps que no veia una pelicula tant avorrida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada